dilluns, 27 d’agost del 2012

La cara oculta de Miami


Publicat el dilluns 27 d'agost de 2012 al diari El Punt Avui

La primera bombolla d’internet em va portar a establir-me una temporadeta a Miami, una ciutat magnífica que és una destinació turística de primer ordre i és alhora la capital econòmica i de negocis de l’Amèrica Llatina.
Poques ciutats nord-americanes, però, exemplifiquen com Miami els forts contrastos de la societat estatunidenca. Només deu minuts de cotxe separen l’opulència de Miami Beach de la misèria de Little Haití. La Petite Haïti és un barri, abans conegut com a Lemon City, que va ser ocupat per les classes benestants que fugien de les atrocitats de la dictadura dels Duvalier a Haití durant la dècada dels seixanta del segle passat. Després s’hi va afegir una segona onada d’haitians que directament fugien de la pobresa. Sembla impossible que a pocs minuts dels Ferraris i Lamborghinis que pugen avinguda Collins amunt, hom pugui trobar un barri amb taxes de mortalitat infantil africanes. Si a Miami Beach hi ha dos morts per arma de foc per cada 100.000 habitants, a Little Haití la taxa és de 44,9 per cada 100.000. Les tres principals causes de mort són, en aquest ordre, la sida, els homicidis i la cirrosi. Gairebé el 70 per cent de la població viu per sota del llindar de la pobresa.
Qualsevol guia us recomanarà d’evitar Little Haití. Us diran que podeu tastar una mica de sabor haitià sense riscos al Tap Tap de Miami Beach. Vaig tenir la sort de fer-me amic d’una persona del barri, que em va descobrir una comunitat fascinant. El francès i el crioll s’escolten pertot, i la cuina és meravellosa. Fa pocs dies vaig llegir que s’està produint el que els anglosaxons anomenen gentrification: Little Haití s’ha posat de moda i gent de classe mitjana-alta s’hi estableix, rehabilitant edificis antics de gran valor arquitectònic i millorant la fesomia del barri en general, però desplaçant alhora els habitants originals cap a àrees encara més marginals. Saber-ho va provocar-me una sensació agredolça. D’una banda, és bo veure un barri degradat regenerar-se. De l’altra, és trist que l’ànima de Little Haití, la seva gent, siguin foragitats per pijos que estan fent-se’l seu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada