Rebre la visita d’un germà que viu a 12.000 quilòmetres és una raó suficient per oferir-li alguna experiència extraordinària, fora de l’habitual. Vaig decidir convidar en Gustau —el meu germà— a visitar Besalú. Per no perdre un dia de platja, van anar-hi de nit. D’entrada, ens va inquietar una mica trobar-nos l’immensa porta d’entrada a la ciutat (que hom troba al final del seu magnífic pont) tancada i barrada. Quan rumiàvem si no giràvem cua va aparèixer del no res un arlequí, un bufó medieval que entre crits i rialles ens va explicar no sé quina història d’un vescomte i un baró que l’havien foragitat del poble. Vam empènyer la porta i en endinsar-nos-hi vam trobar amb un grup de comediants medievals format per nens i nenes molt petits i alguns adults. Vam seguir-los fins la plaça i ens van regalar cabrioles i malabars, fins que uns soldats del vescomte van presentar-se cercant una donzella i tot va acabar amb un acarnissat combat amb espases que treien espurnes. El meu germà i jo no ens sabíem avenir. “Què està passant? Què no som al segle XXI?”, ens preguntàvem. Vam deixar-nos portar, i vam visitar un palau, vam assistir al funeral d’una abadessa a la catedral, vam caminar per carrerons estrets entre mercaders, taverners i prostitutes, i vam acabar al peu del molí presenciant el casament del vescomte esmentat —que va arribat amb un preciós cavall blanc— amb la filla del baró, enmig d’una conxorxa medieval que no és fàcil d’explicar. Quan encara no sortíem del nostre astorament, ens vam trobar un altre cop a dins del poble gaudint d’un pica-pica i una copa de cava, alhora que un grup de ballarines exòtiques ens regalaven la vista amb una dansa del ventre que encara tenim a la retina, el meu germà i jo.
Es veu que aquest retorn màgic al passat medieval de
Besalú es produeix misteriosament cada dimecres de juliol i agost. Us recomano que us hi acosteu amb molt de compte!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada