Imaginem que em president Mas decideix fer història i trenca la baralla. Imaginem que pren consciència que el seu pla de pacte fiscal s’ha cremat abans d’hora per culpa de la crisi espanyola i la intervenció europea. Aleshores, el president Mas dissol el Parlament i convoca eleccions.
Quin seria l’escenari? Què votaríem? Què farien els partits? Anem per pams.
Comencem per CiU. Podria mantenir l’ambigüitat calculada que tants bons resultats li ha donat en el passat recent? Confiarien els seus electors (i sobretot les seves bases) en un programa electoral que no digués les coses pel seu nom en un moment clau de la història del país? Els joves dirigents sobiranistes que s’han fet amb el control del partit, aconseguiran convèncer els sectors més conservadors i regionalistes de la federació nacionalista i arrossegar-los cap a una proposta electoral obertament independentista? Els seus votants només mantindran el seu suport si CiU decideix posar d’una vegada per totes tota la carn a la graella.
I el PSC? Quin sector imposaria les seves tesis? L’aparell del partit segueix en mans dels de tota la vida, aquells que abans es tallarien la llengua que dissentir amb les tesis imposades des del PSOE, però hi ha un creixent moviment de base socialista que ja n’està tip. Giraran la truita? Abandonaran la quimera d’un federalisme impossible de materialitzar a Espanya? O entrarà el PSC en un procés de valencianització que el condemnarà a la marginalitat i a la mera supervivència, tot ocupant les engrunes de les quotes de poder d’organismes i empreses públiques? Si el seu electorat l’obliga a elegir entre Espanya i Catalunya, què triarà?
El PP s’atrinxerarà en defensa de la minoria espanyola i espanyolista de Catalunya. Hauran de demostrar que són un partit seriós capaç de fer de garants del respecte dels seus drets. En definitiva, d’això es tracta la democràcia: fer el que vol la majoria, tot respectant els drets de les minories. Això vol dir que també el PP i Ciudadanos tindran un paper a jugar un una Catalunya independent.
Què farà Esquerra Republicana? Preferirà quedar-se quieta i aprofitar la inèrcia de l’efecte rebot després de les darreres patacades electorals? O arriscarà tot el seu capital amb una proposta seriosa i concreta per obrir un procés d’independència? És cert que probablement haurà de lluitar per defensar el seu espai electoral davant de CiU, si aquesta es declara obertament independentista, però són partits ben diferents, i en gran mesura complementaris.
Iniciativa veurà un creixement exponencial, pel treball seriós dels seus dirigents i per acceptar sense pèls a la llengua que només amb un estat propi Catalunya pot assolir la plenitud nacional.
Solidaritat haurà de fer mans i mànigues per marcar perfil propi si la majoria de partits catalans esdevenen independentistes (una possibilitat que fins fa poc era una fantasia i que ara és cada cop més probable). La seva radicalitat és necessària si volem que un procés parlamentari d’independència abraci un arc ben ampli de la ciutadania.
Si el proper diumenge se celebressin eleccions, a qui votaries? Què exigiries al teu partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada